Marrakech



      Marrakech, Ciutat Imperial... 
     Ciutat de mil colors que et col.lapsa i t'atrapa, 
     que t'enreda en el seu laberint d'ombres particular
     temptant-te en cada racó 
     a un tast de la seva essència...




La primera vegada que hi vaig anar va ser en viatge de nuvis i no estava preparada per a tal contrast. 
Uns vint anys més tard vaig recuperar la imatge d'una ciutat que a les hores em va cohibir, jo havia canviat i volia comprovar si Ella seguia igual que en el meu record. La vaig trobar una mica més endreçada, només una mica. Per sort, el meu punt de vista ara tenia un prisma molt més obert, saberut i tolerant. 
Des de les hores hi he anat, tornat i tornat a anar. Amb la parella, amb la germana, amb els fills, amb una colla d'amigues i amb parelles d'amics... Deu ni dó, no?? Sembla que m'agradi...

Marrakech es una ciutat bipolar, la modernitat i el progrés de la part nova de Guéliz versus
la imatge de la part vella de la Medina amb el lema del "deixem-ho tot tal com era fa 500 anys" .

En aquest blogg  em centraré en la part vella. No seré una guia turística, tot hom pot trobar on és i com és la Mesquita de la Koutoubia, la Madrassa Ben Youssef, el Palau de la Bahia, els Jardins Majorelle, el Zouk... només hi hauran petits consell i fotografies.

Els Riads... la millor manera d'hostalatge que es pot fer servir al Marroc. 
La Medina de Marrakech és farcida de Riads. Només cal buscar el que millor encaixi en el nostre pressupost i ubicació respecte al centre referent, la Plaça de Djemaa el Fna. Als que ja he anat solen voltar per els 50/60€ habitació doble i esmorzar, per dia.
El Riad es la típica casa marroquina on a l'interior, al centre, hi ha una petita zona enjardinada,  pavimentada  o amb una bassa.
Solen tenir el servei de recollida a l'aeroport o pots agafar un taxi tu mateix per anar-hi. 
Una carrera de l'aeroport a la Medina sol costar entre 20 i 30 dirhams. Com sempre millor tancar el tracte abans de pujar al taxi.
 
   


                            

Tot a punt per als hostes, amb decoració oriental ressaltant els seus colors i llums entre els tapissos, els vels, les màrfegues i les espelmes,  tot preparat per un "ooohh!!!" en la nostra primera entrada. 

   La rebuda sempre molt cordial,  al seu estil, te verd a la menta mentre fem la paperassa de rigor.

  El dia de sortida et solen guardar les maletes fins a l'últim moment. 

Generalment donen una clau per entrar al vespre.    



  Per l'esmorzar, si el temps ho permet, cal demanar el dia avanç si el podrien servir a la terrassa, les vistes solen ser espectaculars al igual que la decoració. 



Els esmorzars son a base de productes de pastisseria,  te o cafè, suc de taronja, croissants  i de vegades msemen una de les coses més bones que he tastat mai al Marroc.  Encarregueu-les el dia avanç si no en serveixen al seu esmorzar bàsic. 














 El disseny del seus banys 
 sempre m'ha cridat l'atenció









Riad Spirit du Monde
Riad Sabah
Riad Alwachma
Riad Hidden  el més aprop de la Plaça
Riad Ariha
Riad Azenzer el més retirat de la Plaça



La meva guia de butxaca de Marrakech es un petit llibre amb vuit mapes desplegables que sectoritza per barris tota la ciutat molt detalladament. Plano-Guia Marrakech, Ediciones B

La Plaça Djemaa El Fna. Centre neuràlgic de la Medina. Declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. 
Per captar l'ambient d'aquesta plaça s'hi ha de passejar tant de dia, com a mitja tarda com al vespre. A mi encara no m'ha deixat mai de sorprendrem.


Al matí l'escombren i freguen a cop de marguera, les paradetes s'hi van instal·lant un encantador de serps cap aquí, les tatuadores de henna cap allà, venedors de suc de taronja, de fruits secs. 

Compte amb els micos i les serps, no els facis foto a no ser que vulguis pagar per ella. Aquest del mico no ens saludava.. quasi ens fum un cop de barret !!!


        

A mida que el dia va avançant s'hi va afegint més gent, comerciants ambulants, curiosos, músics, conta contes...  



Sobre les cinc comencen a venir els carros que donaran vida a la plaça nocturna. 
Cada carro te el seu emplaçament i cada 
emplaçament és un petit restaurant i cada 
restaurant te el seu número, els mateixos 
"cambrers" de cada parada ja 'encarregaran 
de fer-vos recordar quin número te el seu 
restaurant.... amb l'idioma que calgui i 
amb la cançó que calgui.




M'han cantat el "Sol solet..." " La lluna la pruna..." "un pam, dos pams..." " el panxo i el pinxo..."  T'estiren per aquí, t'ensenyen la carta, et criden, et canten, et busquen i t'empaiten... ells mateixos ho diuen "Es una guerra". Però t'hi has de saber posar be, agafar-t'ho amb diplomàcia, no emprenyar-t'hi i fer el que més et convingui. Aviso,  la primera vegada no és fàcil, però després ho guardes com una molt divertida anècdota.



S'ha de calcular l'hora en que baixa el sol per anar una estoneta abans a un dels bars amb terrassa que volten la plaça. Des de dalt pots contemplar com es va transformant tot, rius de gent, cantaires, músics, fums i olors.... màgic!!!  (per cert, aniràs a dormir amb la gralla tocant al teu cervell) 








Acostumo a posar-me al Cafè du Glacier. De directe accés visual a la Koutoubia i a la Plaça. Just a sota hi ha un caixer automàtic, molt amic meu.



"Laberint" ...la paraula més adient per a definir la Medina . 
Encreuaments i encreuaments de carrers estrets que es volten entre ells sense cap ordre ni lògica a seguir. Tots semblen iguals i cal agafar un truc per orientar-se. 



Partint de la Plaça Djemaa El Fna hi han cinc punts a tenir en compte:

 - Bab Doukala, barri molt tranquil, de botigues d'antiguitats, molt bon gust i disseny.
 - Medrassa Ben Youssef, referent visual alçat de punt per tornar a la plaça.
 - Bab Debbarh, barri del curtidors, molt concorregut, Transitat i amb molt mercadeig. 
 - La Koutoubia  mesquita referent i visible des de molts indrets.
 - La Mellah, barri jueu. Hi ha tallers, museus i riads. Palau de la Bahia.

Els Souks, la part més atapeïda de botigues. Tot dedicat al comerç i souvenirs del turista. Passeja, sense por, segur que et perds, però no cal amoïnar-se, quan en tinguis prou guiat amb els punts referents de la Medina i si no et funciona,demanes ajuda per tornar a la Plaça. 

Demanar ajuda. Important a tenir en compte, ells intentaran guiar-te sempre passant per davant de la botiga d'un "parent" seu, on intentaran molt insistentment que miris:
-no pasa nada, amigo, solo mirar, solo mirar.  i JA T'HAN FOTUT. Tindràs feina a desempallegar-te'n. 

El meu consell és demanar-ho a l'últim botiguer que ha fet tractes amb tu, com qui no va la cosa, amb seguretat. Un altre opció és demanar-ho a alguna dona, solen ser molt cordials.

Si demanes a algú informació d'algun comerç i ells t'hi acompanyen, se les empescaran per aconseguir comissió de la teva compra fent que el teu preu sigui més car. 

Si entres a algun comerç i se t'avança algú dient-li algo de vosaltres, està dient al botiguer que ha set ell qui els ha portat el client. Només cal informar al comerciant que no veniu acompanyat, que és ell qui s'ha colat per obtenir una comissió, però mai sabrem si de part de qui es posa, nosaltres sempre marxem cap un altre botiga.

Seguirà.....

1 comentari: