Meknes - Source Blue Meski
Vall du Ziz - Erfoud - Rissani - Hassi Labied
Hassi Labied / Merzouga - Zagora
Zagora - Ouarzazate
Ouarzazate - Ait Ben Hadou
Ait Ben Hadou - Marrakech
Marrakech - Vall d'Ourika - Setti Fama
Setti Fama - Asilah (directe per passar-hi la nit) - Tanger
12 de novembre de 2012
Barcelona Tànger amb Grimaldi Lines, un concepte totalment diferent al de Acciona.. Vam compra el bitllet per internet i ja hi vam afegir les dietes, sopar i dinar, l’esmorzar ja el portàvem. El primer sopar ja el vam fer al pàrquing del port, fent cua per embarcar. El vaixell surt a les 23’50 i hem de ser a port tres hores abans de la sortida. Motxilla preparada per passar dos nits a bord ja que, a diferència del viatge amb Acciona de fa dos anys, no ens deixen baixar a les bodegues on hi ha l’autocaravana.
Passar la frontera del Marroc amb autocaravana:
Tànger, 13 de
novembre a les 10h. El port és nou, ja no és la mateixa ciutat de Tànger sinó a
les afores.
Abans de les duanes
les autocaravanes les separen de la resta de turismes, de cara al mur, a
esperar. Però decidim agafar els papers
del cotxe, passaports i els papers que vam omplir al barco i anar cap als garitos de la policia, sota els coberts
blancs, a provar sort. Per allà al mig i fent nosa, ja ens sap greu, però no hi
ha on ficar-se. Li ensenyem els papers a un poli jove, els agafa i els dona, amb uns quants més, al del garito.
En 20 minuts ja passàvem la duana, ni revisats ni escorcollats, i sense pagar a cap intermediari. “Adelante” i tirem. Seguidament
ens trobem amb les oficines de canvi i les aprofitem.
Prenem
l’autopista. A la sortida de Larache agafem
direcció cap a Meknès per carretera nacional, més lent i transitat però ja ens
agrada. En quatre hores som a Meknes.
14 de novembre a
les 18h. Mekines. Parking de pernocata a Mekinez a la Rue Dar Smen, sota la muralla del Palau Reial. Quasi
davant de la plaça que dona al Souk.
Vigilat les 24h, 30dh. Per arribar-hi el transit és complicat, atapeït,
estret, però si passa un bus...nosaltres
també. Per la nit
voltem el mercat de verdures que hi ha
al carrer que surt de la plaça, molt actiu per les tardes, i comprem provisions
per la nevera.
-Espècies per les tagines 140dh
- Pastilles de musk 20dh la pesa, me'n
demanaven 50dh. A Marrakech valen 20dh també.
-Fogonets per la tagin, un de gran per
50dh i un de petit per 35dh
-Pernocta 30dh.
15 de novembre.
Ens enfilem cap als Atles.
Ens enfilem cap als Atles.
El paisatge és espectacular. Per la part més alta, sobre 1400mt, havia nevat feia 3 dies. Cap a Azrou és impressionant. Plantacions de cedres joves, pedregals de terres planes. Passem de parar al bosc de cedres,autocars, micos i venedors.... massa gent per nosaltres, ho reservem per el proper viatge.
A Midelt veiem
tres hotels de pernocta amb autocaravana i un càmping. Al novembre si s’arriba
a Midelt i son les 5h, millor no continuar si és que no es vol conduir de nit.
Nosaltres anàvem confiats del Parc Animalier de N’Zala per fer pernocta i era
tancat. Vam dormir a una benzinera per
20dh on també hi vam sopar una tagine feta a una autentica cuina “del país”...
Tagine d’Agneau per dos persones, olives i un aigua gran, 60dh. Ens van deixar triar la carn...
Poder era el poble de Ait-Koujmane. Massa soroll i transitat, ells si que circulen per les nits...
Poder era el poble de Ait-Koujmane. Massa soroll i transitat, ells si que circulen per les nits...
16 de novembre.
De camí cap al poble de Meski. Després del Pont del Legionario, passat el congost que recorda al “Cañon del Colorado” hi ha un alberg-hotel que te molt bona pinta, Ksbah Hotel Jurasic Camping, llàstima !!!, ho guardem també per a la propera escapada.
De camí cap al poble de Meski. Després del Pont del Legionario, passat el congost que recorda al “Cañon del Colorado” hi ha un alberg-hotel que te molt bona pinta, Ksbah Hotel Jurasic Camping, llàstima !!!, ho guardem també per a la propera escapada.
Source Blue deMeski. Per 40 dh et connectes a la corrent i dorms com un liró. Es un petit
oasi passat el poble d’Er-Rachidia, on hi ha una bassa convertida en piscina. A
l’estiu hi va tothom a banyar-s’hi però a l’hivern no hi ha ningú. Molt bon lloc
per passar la nit. Només d'arribar ens rep Youssee, el propietari d’una de les
botigues que hi ha allà, La Maison Tuareg, ens fa les oportunes explicacions i acabem per
encarregar-li el sopar. La seva dona ens farà una tagin de poulet avec citron
et des olives i ens la soparem a la seva botiga.
. Una excursió preciosa i vam poder anar-hi sols....
A l’hora convinguda cap a sopar amb en Youssee a la seva botiga, encantador, divertit, molt bon amfitrió i un magnífic comerciant. Vam sortir amb una caixa de 4 quilos dàtils i un penjoll de la croix du sud...
A Blue Meski hi ha una magnifica Ksbah en ruïnes que volíem visitar. Es passa per un oasi, travessant un riu per un tronc de palmera com a pont
. Una excursió preciosa i vam poder anar-hi sols....
A l’hora convinguda cap a sopar amb en Youssee a la seva botiga, encantador, divertit, molt bon amfitrió i un magnífic comerciant. Vam sortir amb una caixa de 4 quilos dàtils i un penjoll de la croix du sud...
Pernocta 2 dies 40dh x2
Sopar amb en Youssee , tagin, olives, pa i
te verd..100dh
Els dàtils mes bons del viatge, collits de
les palmeres del càmping 150dh
Croix du sud berebe, faite a la ma..150dh
18 de novembre
Abans de marxar
vam donar molta roba i motxilles al nens que estaven per el càmping, alguns es
guanyen uns dírhams escombrant i ordenant.... el problema va ser que en van
aparèixer més i mes, però ja marxàvem. Dúiem 12 caixes plenes de roba per a repartir, també complements i joguines .
Enfilant-nos cap
el port direcció a la Vall du Ziz, just al cap de munt, al penya-segat, hi ha un bar amb una terrassa d’unes vistes
impressionants de tota la Vall i el seu Palmeral. Ens va passar de llarg, no
vam poder parar, s’ha d’estar al cas !!! Prenc nota...
Abans d’Erfoud, en plena recta eterna hi ha un
geyser d’aigua sulfurosa, un toc salada, Ain El Ati. Parada i foto com a cosa
curiosa i poca cosa més. A Erfou hi ha benzinera, un caixer i un càmping.
A Rissani hi ha l’opció de fer un tour de
21 km que circumval·la la ciutat, senyalitzada visiblement com “Ruta
Turística”. Ara per ara ( novembre 2012) no es pot completar per un autocaravana, hi ha una
depressió a la carretera feta per una torrentera que fa perillar l’estructura
posterior del vehicle. Mitja volta i reculem. Però el poc tros vist val la
pena.
Hassi Labied, Merzouga, a la fi veiem les dunes, quasi quasi l’objectiu d'aquest viatge. Benzinera a la carretera del poble. Hi ha diferents entrades, com si fossin dreceres, per arribar als albergs, però des del poble també s’hi pot arribar.
Hassi Labied, Merzouga, a la fi veiem les dunes, quasi quasi l’objectiu d'aquest viatge. Benzinera a la carretera del poble. Hi ha diferents entrades, com si fossin dreceres, per arribar als albergs, però des del poble també s’hi pot arribar.
L’ intenció son
tres nits aquí. Primera nit al parking-camping de Naser Palace Hotel, , wifi, hammam, en front les dunes
i 30dh la nit, amb connexió elèctrica 50 dh. Dinar a la terrassa i sopar a la
petita haima que tenen a l’entada. Sopa i la millor pizza berber que he tastat mai, feta al forn de llenya, 200dh (caríssima, però era per cinc persones), vam convidar al cambrer.
Des de la nostra posició privilegiada, a dormir....demà pujarem allà davant, a la Gran Duna.
19 de novembre.
De bon matí ens
enfilem cap a la gran mole d'arena que s’aixeca davant nostre. En 45 minuts ens plantem a dalt.
El recorregut és impressionat, per el peu de les dunes, per les crestes o voltant-les. De baixada ens vam treure les sabates....la sensació és única.
Un dia ventós i de poca lluminositat degut a la sorra en suspensió, però va valer la pena.
El recorregut és impressionat, per el peu de les dunes, per les crestes o voltant-les. De baixada ens vam treure les sabates....la sensació és única.
A les 14h hem
quedat amb en Jordi, un català d’Igualada que prova sort allà llogant i fent excursions en quad. Recomano moltíssim aquesta activitat i per a qui pugui interessar facilito la informació d'en Jordi www.qdequads.cat, és la mateixa carretera que està davant les dunes i comunica tots els albergs, sota la mosqué. L’excursió val 50€ per persona, el dinar era a part ja que va ser una proposta nostra.
Farem una volta per les dunes i dinarem al Oasi Oubira, molt i molt divertit. Pujar i baixar les dunes amb aquests estris és la mar d'emocionant. El dinar normalet però l’arribada a l’oasi després d'anar per el desert es fa curiosa.
Amb la bona companyia el sobre taula se'ns allarga....
i la tornada és una contra rellotge amb la llum del dia...
Farem una volta per les dunes i dinarem al Oasi Oubira, molt i molt divertit. Pujar i baixar les dunes amb aquests estris és la mar d'emocionant. El dinar normalet però l’arribada a l’oasi després d'anar per el desert es fa curiosa.
Amb la bona companyia el sobre taula se'ns allarga....
i la tornada és una contra rellotge amb la llum del dia...
20 de novembre.
Amb Alí, un noi de Rissani que fa excursions per el Marroc a la carta, vam anar a fer un recorregut amb 4x4 per la perifèria de les dunes.
Primer vam anar al poble de Khamlia, , habitat per gent portada del sud del Sahara que van poder escapar del tràfic d'esclaus Son músics gnaoua. Van fer-nos un recital particular i, sincerament , vam gaudir del moment. No vam pagar res però els vam comprar el seu CD per 100dh.
Seguidament marxem cap a la hamada. Buscàvem campaments nòmades per donar-los la roba que portàvem. En vam veure quatre.
Hi han campaments fets amb lones de pels de camell
I altres amb fulles de palmeres...
.
el rebost de l'aigua
la cuina 
Son visites de deu a quinze minuts, l’Alí primer feia un cop d'ull per el campament mirant qui l'habitava, sexe, talla, edat... i segons el que veia agafàvem més o menys roba. També portàvem galetes que havíem comprat al poble.
Va ser dur, bastant dur...
Els paisatges canviaven, del desert vam passar a la hamada, també per terres de fòssils
Això és la closca d'una tortuga 
Oasis...
Vam dinar a l'oasi improvisant una barbacoa amb fusta de palmera i fuells seques.
De tornada, parada tècnica
Una excursió que ens va arribar al cor.
Gràcies Alí. Cotxe, guia,
dinar 190€
Amb Alí, un noi de Rissani que fa excursions per el Marroc a la carta, vam anar a fer un recorregut amb 4x4 per la perifèria de les dunes.
Primer vam anar al poble de Khamlia, , habitat per gent portada del sud del Sahara que van poder escapar del tràfic d'esclaus Son músics gnaoua. Van fer-nos un recital particular i, sincerament , vam gaudir del moment. No vam pagar res però els vam comprar el seu CD per 100dh.
Seguidament marxem cap a la hamada. Buscàvem campaments nòmades per donar-los la roba que portàvem. En vam veure quatre.
Hi han campaments fets amb lones de pels de camell
I altres amb fulles de palmeres...
.
el rebost de l'aigua 
Son visites de deu a quinze minuts, l’Alí primer feia un cop d'ull per el campament mirant qui l'habitava, sexe, talla, edat... i segons el que veia agafàvem més o menys roba. També portàvem galetes que havíem comprat al poble.
Va ser dur, bastant dur...
Només arribar, tímidament, amb cautela, et rebre, alguns amb un somriure 
i et preparen el te
i et preparen el te 
Els paisatges canviaven, del desert vam passar a la hamada, també per terres de fòssils
Oasis...
Vam dinar a l'oasi improvisant una barbacoa amb fusta de palmera i fuells seques.
De tornada, parada tècnica
Tornant per un altre costat, veient així una perspectiva diferent de les dunes
Alí te una caseta
preciosa, en mig del poble de Hassi Labied, preciosa és poc. Segons ens va
explicar lloga les habitacions per dies i el preu per dos nits i esmorzar
sortia per 20€ per persona i dia. Fa cursos de cuina, ioga al desert, excursions...el que se li demani. Si
torno aquí i vaig sense autocaravana ja se on dormiré, shakrouni-sahara@hotmail.com
Fa cursos de cuina, cursos de ioga al desert,
excursions en 4x4 ó el que vulguis
Aquesta nit canviem d'emplaçament, dormirem al parking de l’hotel Kans Erranal, propietat d'una gent de Sabadell.
21 novembre.
De Merzouga a Zagora, sortim sobre les 10 del mati. Un viatge llarg i sorprenent...
Arribem quasi de nit. S’ha de tenir en compte que al mes de novembre a les 6 ja és fosc i no és gens recomanable conduir de nit per aquest mon.
De Merzouga a Zagora, sortim sobre les 10 del mati. Un viatge llarg i sorprenent...
Arribem quasi de nit. S’ha de tenir en compte que al mes de novembre a les 6 ja és fosc i no és gens recomanable conduir de nit per aquest mon.
Zagora, la porta del desert, Camping PrendsTon Temps.
Encantador, diferent a tot lo vist fins ara, bonic i ben cuidat. Només hi caben
8 caravanes màxim, també tenen bungalous. Te un aire familiar que fa que t’hi
sentis molt còmode. Al vespre fan música local en directe.
22 novembre.
Ens proposen la gent del càmping de fer una passejada de sis hores a peu per els voltants de Zagora, amb l’assistència un burret que ens porta els afers i els menjar.
Joseph, el guia ens remena cap aquí i cap allà mostrant tota la orografia de la perifèria
i a mig dia ens porta a un lloc increïble, un Palmeral
Vam tornar amb una bossa plena de dàtils, un home que havia per els voltants, que n'estava triant, ens en va donar desinteressadament.
Ens van prepara les brotxetes de pollastre més bones i cruixents que he tastat mai..
Ens proposen la gent del càmping de fer una passejada de sis hores a peu per els voltants de Zagora, amb l’assistència un burret que ens porta els afers i els menjar.
Joseph, el guia ens remena cap aquí i cap allà mostrant tota la orografia de la perifèria
i a mig dia ens porta a un lloc increïble, un Palmeral
Vam tornar amb una bossa plena de dàtils, un home que havia per els voltants, que n'estava triant, ens en va donar desinteressadament.
2 nits al càmping 60dh x 2
Tagin per sopar 60dh
L’excursió 350dh per persona
23 novembre.
A Zagora hi ha mercat.
Aprofitem per fer la visita i quatre compres
A Tombouctou 52 dies a camell (el cartell original ja no existeix, és una rèplica molt a prop del lloc original)
Parem a dinar a Agdz, també hi ha mercat, a la plaça es pot aparcar perfectament i dinem en un dels restaurants que la voltem.
Seguim i ens instal·lem al càmping de Ouarzazate.
Dinar a Agdz 70dh
24 novembre.
Estem a uns 2 km lluny del poble però no és problema, al matí anem a peu a la Ksbah Taourirt, molt interessant.
Una volta per la Mella, la part jueva. Per a nosaltres no te gaire més interès i la cooperativa que hi ha al davant és plena de botiguetes on venen tots els souvenirs possibles i imaginables, però té un aire decadent, no ens convens.
Estem a uns 2 km lluny del poble però no és problema, al matí anem a peu a la Ksbah Taourirt, molt interessant.
Una volta per la Mella, la part jueva. Per a nosaltres no te gaire més interès i la cooperativa que hi ha al davant és plena de botiguetes on venen tots els souvenirs possibles i imaginables, però té un aire decadent, no ens convens.
Venint de la
Ksbah cap el Zoco Central, la part nova de la ciutat, a la dreta ens queda la
plaça del zoco i a uns dos-cents metres més en davant, a l’esquerra, hi ha un
parking que s’hi pot pernocar per 20dh.
Camping Ouarzazate 65dh ( amb corrent)
Ksbah Taourirt, entrada 20dh x 2
Ksbah Taourirt, entrada 20dh x 2
Dinar al Zoco Cental 115dh
Després de dinar
anem a la Ksbah Ait Ben Hadou on ens quedarem a dormir.
La seva presencia és espectacular, feta d'adob i fang continua captivant-me igual que la primera vegada, i que la segona. Malauradament els sacs de sorra que ens ajudaven a travessar el riu han estat substituïts per un gran i modern pont que trenca el misteri del salt en el temps. Però el sentiment romàntic dels seus habitants ha tornat a posar els sacs una mica més avall.... i nosaltres cap allà.
25 novembre
La seva presencia és espectacular, feta d'adob i fang continua captivant-me igual que la primera vegada, i que la segona. Malauradament els sacs de sorra que ens ajudaven a travessar el riu han estat substituïts per un gran i modern pont que trenca el misteri del salt en el temps. Però el sentiment romàntic dels seus habitants ha tornat a posar els sacs una mica més avall.... i nosaltres cap allà.
25 novembre
Hem
dormit a la Ksbah Ait Ben Hadou , el carrer principal de la part nova és
ple d’hotels, s’està convertint en un lloc massa turístic, però ho entenc, és
imponent, única. Ens quedem al primer hotel –camping que trobem, just a l’entrada del carrer. Hotel nou, banys
nous i nets, wifi a dins de l’hotel i molta calma.
Al matí marxem
cap a Marrackech.
Dormir 35dh
26 novembre
Marrakech
Passem la nit al lloc de sempre, darrera la Koutoubia, des d'aquí a la dreta. Al pàrking.
coordenades per pernoctar a Jemaa el-Fna 31°37'25.0"N 7°59'46.0"W
Dormir 35dh
26 novembre
Marrakech
Passem la nit al lloc de sempre, darrera la Koutoubia, des d'aquí a la dreta. Al pàrking.
coordenades per pernoctar a Jemaa el-Fna 31°37'25.0"N 7°59'46.0"W
Una nit molt tranquil·la. Pernoctar i sortir quan vulguis per 60dh.
27 de novembre
La Vall d'Ourika. És una vall tancada i rocosa, cada vegada es va fent més estreta fins arribar al poble de Setti-Fama, un poble construït al llarg d'un riu d'aigües sorolloses i fredes que provenen del desglaç de les neus del Toubkal. El poble despren humitat, frescor, mullena....La setmana anterior havien hagut inundacions. La carretera estava molt difícil i alguns trams esllavissats.
La vida transcorre al llarg de la llera del riu.
Qualsevol racó es bo per el negoci del turisme
Des de molt abans d'arribar a Setti-FAma, ja et volen fer parar per dinar, per dir-te que ja has arribar a les gorges, que el camí està tallat.....tots els trucs possibles per captar-te, aturar-te i mercadejar-te. Res de res, continuem fins que s'acaba la carretera.
Intuïm un parking una mica més a vall de l'últim lloc accessible amb cotxe. Vam dormir acompanyats del soroll d'un riu brau i potent, res més vam senti ni tant sols la pregaria del moetzí que ens ha acompanyat durant cada vespre d'aquest viatge.
Passar la nit 20dh.
Dinar menú del dia 240dh.... preu de turista.
28 de novembre
Excursió a la Cascada d'Ourika. A les 10h del matí ja enfilàvem cap a munt. D'aquesta manera ens estalviàvem l'agòbio de propostes de guies improvisats, no en calen, és fàcil i sol estar bastant transitat.
Els típics bars d'avituallament que et trobes per el camí encara no estaven del tot parats.
Fins aquí a la primera cascada, és fàcil. Millor anar ben calçat
A partir d'aquí el camí es complica però sense cap exageració.
El propietari del bar que hi ha a aquesta cascada et deixa enfilar-te a una escala de fusta per 2 dh i així salvar un gran obstacle orogràfic per seguir el camí cap a la Gran Cascada.
No passareu set en cap moment, les neveres berbers us assedegaran durant tota l'excursió
I aquí la tenim....la Gran Cascada. Val la pena pujar fins a dalt, no us penedireu.
Hem de tornar cap amunt, ja s'acosta la fi de les nostres vacances
Anirem a dormir, com sempre, al poble d'Assilah abans de tornar a agafar el vaixell cap a Barcelona.
Assilah, poble coster a 50km de Tànger. Pots dormir al peu de la muralla, a la platja per 50dh, cada cop és més car. Hi hem dormit per 20dh i per 30dh....
De tornada ja anem rumiant la ruta de la nostra propera escapada....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada