A Lanzarote, comença una aventura.
Terra de contrasts, colors de terra negre i roja, colors de mar blau i verd, terra seca plena de vida, de vent, de sol i de foc.
5 de juny del 2013
Les 9 del matí. A l’aeroport d’Arrecife ja teníem concertat el lloguer del cotxe a www.pluscar-tenerife.com . Quatre dies 72€, un cotxe petitet però perfecte per la illa.
De camí parem a visitar Lagomar, al poble de Nazaret. Una vivenda
excavada a la roca, a la falda d’un volcà.
Quan hi vas passejant t'hi vas situant... es respira un ambient de "farra bohèmia", de sexe, droga i roc & roll
La dita diu que era la casa d’Homar Sharif, i que la va perdre en un timba de bridge. Realment la casa és impressionant...val la pena una aturada. Entrada 5€ per persona.
.
Seguim cap a Haría on Ignacio de la caseta rural ja ens espera. Haría és un poble blanc, petit i enrevessat, amb una
plassa-passeig arbrat on els dissabtes hi fan mercat de manualitats locals que
val la pena visitar.
La caseta de La Fuentecilla es troba una mica retirada del poble, al peu de la muntanya. Es una preciosa finca amb tres casetes rurals de lloguer, una piscina de filtre biològic de sal i tot un jardí típic canari ple de planters autòctones i terra negra molt ben cuidat. La caseta una monada, petita i acollidora. A la nevera una sorpresa d'agrair, ous de la seva granja, un parell de cervesetes fresquetes i un platet de formatge de cabra fresc de la regió amb figues. Ignacio ens aconsella a anar a dinar al poble de Arrieta, peix fresc i bona qualitat, la Casita del Mar ó El Amanecer.
La caseta de La Fuentecilla es troba una mica retirada del poble, al peu de la muntanya. Es una preciosa finca amb tres casetes rurals de lloguer, una piscina de filtre biològic de sal i tot un jardí típic canari ple de planters autòctones i terra negra molt ben cuidat. La caseta una monada, petita i acollidora. A la nevera una sorpresa d'agrair, ous de la seva granja, un parell de cervesetes fresquetes i un platet de formatge de cabra fresc de la regió amb figues. Ignacio ens aconsella a anar a dinar al poble de Arrieta, peix fresc i bona qualitat, la Casita del Mar ó El Amanecer.
El Amanecer era
la millor recomanació però estava tancat. Vam anar a la Casita del mar,
estupendo, a la terrassa, just davant de mar.
Peix sencer per els dos al forn,
vieja, lapas tan grans que no les havia vist mai amb salsa mojo al forn, papas
arrugas amb mojo verde i mojo picon i un bon vinet, 56€.
Ignacio ens havia
organitzat tot els recorreguts per dies adaptant la ruta a la nostra disponibilitat.
Ara tocava anar a Los Jameos del Agua. Quasi allà mateix.
Hi ha un bonus que et permet entrar a totes les àrees de visita, un té quatre visites i l'altre en té sis, així s'estalvia el preu d'una entrada, nosaltres vam comprar el de sis, 30€ per persona.
Hi ha un bonus que et permet entrar a totes les àrees de visita, un té quatre visites i l'altre en té sis, així s'estalvia el preu d'una entrada, nosaltres vam comprar el de sis, 30€ per persona.
Los Jamenos del
Agua... impressionant.
S`ha de fer amb temps, amb la calma, escoltant la música de fons e integrant-la al que veus.
Seu, aturat, gaudeix....
Vaig sentir com si carregués piles, va ser una molt bona rebuda a aquesta illa.
S`ha de fer amb temps, amb la calma, escoltant la música de fons e integrant-la al que veus.
Seu, aturat, gaudeix....
Vaig sentir com si carregués piles, va ser una molt bona rebuda a aquesta illa.
Tot seguit anem
cap a El Mirador del Rio. Però tanquen a tres quarts de sis i ja
no hi som a temps.
Cap problema, fem una mica de ruta per el camí que surt d’allà, un penyasegat impressionat.
Recomanació
important, Los Jameos del Agua i La Cuevade los Verdes, val la pena visitar-les
en dies diferents, per no caure en la comparació d’una cosa en altre, son dos
visites completament diferents. Los Jameos és feta per la ma del home, el
mestre Cesar Manrique, mentre que la Cueva de los Verdes és un agent geològic
natural. Aquesta recomanació de Ignacio, de La Fuentecilla, la vaig trobar del tot encertada.
Cap problema, fem una mica de ruta per el camí que surt d’allà, un penyasegat impressionat.
6 de juny dijous
Ens llevem a les
8 del matí i cap al sud de la Illa, a Timanfaya, les muntanyes de foc. Però
primer vam passar per la Caleta de Famara, formada per dunes que
venen dels Sahara, arrossegades per les corrents del mar.
A les nou ja hi érem, el temps no despeja fins les 14h del mig dia. Els matins solen ser núvols i airejats, però son perfectes per visitar els llocs i fer platges a la tarda.
A les nou ja hi érem, el temps no despeja fins les 14h del mig dia. Els matins solen ser núvols i airejats, però son perfectes per visitar els llocs i fer platges a la tarda.
Timanfaya
!!! Increiblement espectacular. Abrigueu-vos fa molt de vent.
L’entrada amb el cotxe és fins a un aparcament, un guia va organitzant la disposició dels cotxes. Seguidament ens pugen a un autocar i ens fan el recorregut per entremig de la gran extensió de lava petrificada.
Pugem, baixen tombem, i anem fent durant 40 minuts. De tant en tant l’autocar s’atura per que poguem fer alguna foto.
Tota aquella extensió abans eren camps que van ser saquejats per rius de lava. Segons diuen ningú del poble més proper va morir, van poder fugir, però no va quedar res.
Després del recorregut en autocar, al lloc de sortida, a la part dreta de l’edifici et fan una demostració de com de calenta és aquella zona. Hi ha us tubs clavats al terra per on els demostradors hi tiren aigua, contes dos segons i surt un heiser que puja uns quatre metres enlaire.
També allà mateix hi ha un crater d’on surt una calor impressionant, tal és que hi acosten un bon grapat de matoll sec i en pocs minuts ja està cremant. Les roques del voltant son calentíssimes i si grates amb els dits una mica la sorra del terra, se’t farà impossible aguantar-la amb les mans.
L’entrada amb el cotxe és fins a un aparcament, un guia va organitzant la disposició dels cotxes. Seguidament ens pugen a un autocar i ens fan el recorregut per entremig de la gran extensió de lava petrificada.
Pugem, baixen tombem, i anem fent durant 40 minuts. De tant en tant l’autocar s’atura per que poguem fer alguna foto.
Tota aquella extensió abans eren camps que van ser saquejats per rius de lava. Segons diuen ningú del poble més proper va morir, van poder fugir, però no va quedar res.
Després del recorregut en autocar, al lloc de sortida, a la part dreta de l’edifici et fan una demostració de com de calenta és aquella zona. Hi ha us tubs clavats al terra per on els demostradors hi tiren aigua, contes dos segons i surt un heiser que puja uns quatre metres enlaire.
També allà mateix hi ha un crater d’on surt una calor impressionant, tal és que hi acosten un bon grapat de matoll sec i en pocs minuts ja està cremant. Les roques del voltant son calentíssimes i si grates amb els dits una mica la sorra del terra, se’t farà impossible aguantar-la amb les mans.
En aquest complex
també hi ha restaurant, una de les seves curiositats és coure la carn a una
graella posada al damunt d’un crater, dins d’una cúpula per que conservi
l’escalfor. Era massa d’hora per dinar (i masses autocars) així que vam decidir seguir amb la ruta
que l’Ignácio ens havia preparat. Cap a Yaiza...
Les tapes de Yaiza !!! Yaiza, un poble
petitet, quasi allà mateix, al Bar Stop a la carretera del poble, davant la plaça on hi ha un gran aparcament.
Serveixen tapes molt be de preu, unes tauletes a dins i un parell de bocois com
a taula a fora, a l’acera. Quatre tapes i un bon vi blanc 13€, molt
bon lloc.
Tornem a la
carretera de Timanfaya cap al Centre d’Interpretació de Volcans. Un passeig per el mar de lava, paisatge lunar.
Al Centre d'Interpretació ens han dit un recorregut per a fer a peu, i l'hem marcat en un mapa ja que sinó és difícil veure quin és ja que tot és ple de volcans. Una petita entradeta a la carretera per aparcar i seguim un camí que neix allà fet per les passeres dels excursionistes. L’aproximació és per la seva dreta i vas a parar a l’interior del seu crater. Impressionant, increïble sensació sentir-te a dins d’un volcà.
Al sortir agafem el camí de l’esquerra per seguir el recorregut: Pots desfer el camí fins al crater i tornar al cotxe, en aquest cas has d’anar a la dreta ó pots fer tot el perímetre del volcà, a l’esquerra, i fer una excursió en total de quasi una hora, que és el que vam fer.
Al Centre d'Interpretació ens han dit un recorregut per a fer a peu, i l'hem marcat en un mapa ja que sinó és difícil veure quin és ja que tot és ple de volcans. Una petita entradeta a la carretera per aparcar i seguim un camí que neix allà fet per les passeres dels excursionistes. L’aproximació és per la seva dreta i vas a parar a l’interior del seu crater. Impressionant, increïble sensació sentir-te a dins d’un volcà.
Al sortir agafem el camí de l’esquerra per seguir el recorregut: Pots desfer el camí fins al crater i tornar al cotxe, en aquest cas has d’anar a la dreta ó pots fer tot el perímetre del volcà, a l’esquerra, i fer una excursió en total de quasi una hora, que és el que vam fer.
Tot és ple de
pedra volcànica, provinent de la lava de tots els volcans que hi ha per tot
arreu, aquesta pedra sol ser negre, i sol anar acompanyada de l’Olivina,
cristall de color verd transparent. En aquest recorregut en trobareu en forma
de bolus de pedra o també en l’arena de la sortida del crater, molt més
petitona i fàcil de portar a casa.
Aquest és l'aspecte del volcà des de la carretera on vam aparcar.
Ja tornant fem una mica de volta i tornem a la platja on havíem estat al matí, Caleta de Farama, l'ambient era totalment diferent
Aquest és l'aspecte del volcà des de la carretera on vam aparcar.
Ja tornant fem una mica de volta i tornem a la platja on havíem estat al matí, Caleta de Farama, l'ambient era totalment diferent
7 de juny
divendres
Paisatges espectaculars de la Lanzarote rural
Charco de los Clicos o Charco Verde
Una platja de sorra negre on mentre passeges a la vora d'on peten les onades pots anar recollint petites olivines que l'aigua ha anat polint.
Los Hervideros
Quan les ones peten a les roques surt l'esquama de l'aigua per els forats del sostre de la cova
Un bon banyet a la Playa del Papagayo
Aquí hi ha un petit bar penjat a la pendent de la dreta on es pot fer un berenar sopar, bastant caret al nostre parer.
8 de juny dissabte
De matí comencem la ruta del dia
Va aprofitar bombolles de les colades de lava per fer-hi les sales, és espectacular.
Paisatges espectaculars de la Lanzarote rural
Charco de los Clicos o Charco Verde
Una platja de sorra negre on mentre passeges a la vora d'on peten les onades pots anar recollint petites olivines que l'aigua ha anat polint.
Los Hervideros
Quan les ones peten a les roques surt l'esquama de l'aigua per els forats del sostre de la cova
Un bon banyet a la Playa del Papagayo
Aquí hi ha un petit bar penjat a la pendent de la dreta on es pot fer un berenar sopar, bastant caret al nostre parer.
8 de juny dissabte
De matí comencem la ruta del dia
La casa del Artista, Cesar Manrique
Casa-Museo del Campesino
Hi ha un restaurant molt be de preu amb molta oferta de menjar sense gluten.
Jardin del cactus
Entrada
I sortida... i ja no us puc explicar res més ja que amaga un secret que tots els visitants hem de respectar.
Només dir-vos que és meravellosa.
Tornem cap a El Mirador del Rio, ja que no hi vam poder entrar per horaris.
Encara tenim temps de fer un banyet per la Charca de la Novia i voltants
Tornant cap a casa encara ens falta un racó.
A la tarda, des d’allà mateix de la caseta on dormim, La Fuentecilla, hi surt un camí per anar a una cinglera que dona just davant del mar. Una mitja horeta amunt.
La platja d'allà baix és la Caleta de Farama, on hi vam arribar des de l'altre costat.
Es bo d’anar-hi a la tarda ja que per allà es pon el sol, les vistes son espectaculars... .
De tornada a la
caseta preparem maletes i a dormir d’hora, demà toca matinar, anem a Tenerife.
Recomanacions
-Porteu sempre aigua a sobre i algo de menjar, allà on menys t'ho esperes hi ha una excursió o un recorregut que no pots deixar passar.
-Podeu fer-ho tot amb cotxe de lloguer, la companyia que nosaltres vam trobar més barata era www.pluscar-tenerife.com però cal reservar-los prèviament, esgoten existències.
-Cal portar roba d'abric tipus polar i bota de muntanya, a Timanfaya hi feia molt fred i vent, i cap al tard entra la marinada forta i freda als llocs més alts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada