EN CONSTRUCCIÓ
12 de setembre de 2010
Barcelona - Barco Acciona - Tanger 13 - 14 de setembre
Asilah directe des de Tanger per passar la nit a peu de muralla 14 de setembre
Asilah - Essaouira
Essaouira - Legzira - Sidi Ifni
Sidi Ifni - Taroudant - Oalidia
Oualidia - Asilah
Asilah - Tanger - Acciona - Barcelona
L'entrada al Barco és fàcil, aparca i espavila't. Teniem reservat un camarot per dos. Hi ha la sala de butaques a l'extrem del menjador-buffet i els qui no tenien ni camarot ni butaca, s'instal.laven amb mantes i sacs per els sofas del bar i els passadissos......tela marinera !!!. A coberta no hi ha res per seure, tan sols les cadires que la gent va traient del menjador. Vam preveure el llarg viatge i corrent abans no tanquessin el parking vam agafar les tumbones, un parell de cervesetes i patates xips, els llibres, l'Ipot i gersey.....i bon viatge.
La sorpresa es nostre quan per els passadissos dels camarots es comencen a notar les olors de comí, oli calent i paprika.. La gent cuina amb fogonets als camarots!!, per això tothom anava amb caixes de menjar !!!, també porten els seus tapers i mengen al menjador...Cal a dir que el menjar era molt bo, un promig de 25€ per àpat els dos Però lo més bo del cas és que vam poder baixar a l'autocaravana i cuinar l'últim sopar a dins, engegar el vídeo i tranquil·lament fer-nos el te, com si res. I encara diré més... en tornar, vam sopar i dinar els dos dies de travessia a l'autocaravana i la segona nit fins i tot hi vam dormir. Així quan arrivabem a Tanger a les sis de la matinada, ja erem al cotxe, plano de ruta mirada i te a la menta al posagots de la guantera.
14 setembre.
L'arribada al port de Tanger va ser una mica caòtica. El visat ja el vam pagar durant la travessia 10€ cada un, al bar del barco, cap a la tarda del primer dia i l'endemà també s'hi posen. Les cues som interminables, però crec que és molt millor esperar a l'endemà ja que hi ha molta menys gent.
Desembarcar i duana a Tanger:
Per desembarcar vam estar com unes dues hores casi tres. Amb aquella calor, motors engegats i crits arreu per organitzar ( o no...). Hi han uns personatge que condueixen les autocaravanes estrangeres cap a un extrem de les drassanes. Allà ens van deixar una bona estona. Fins que no acaben de passar tots el marroquins no ens van ni mirar. Els "personatges", que van de carrer, ens demanen els papers del cotxe i 200dh, i amb els passaports em fan anar a sellar-los cap a un altre lloc, en Gil es queda al cotxe i jo marxo i l'altre amb els papers seguint-me....va ser una estona desconcertant i una mica tensa. Les autocaravanes se les miren molt, fins i tot amb miralls per la carrosseria, però es veu que vam pagar una xifra encertada ja que no vam haver de desmuntar res, amb un quart d'hora d'inspecció i revisió de papers ja ens van donar l'OK, però encara faltava pagar al "personatge" ja que els 200dh van anar a parar a l'agent de duanes, doncs au... dona-li 10-20€ (no recordo) i marxem.
Asilah, a 40km de Tanger, era el nostre objectiu per marxar de tot el soroll d'una gran ciutat. Asilah és un poble mariner, envoltat d'una gran muralla. En arribar a la muralla trobem dos parkings, un darrere l'altre, hi pots dormir tranquil·lament vigilat per 15dh. A la tornada vam dormir al mateix lloc, la nit abans d'embarcar a Tanger, ens en demanaven 30dh i en vam pagar 20....
 |
| Aquí darrera hi dormia el nostre guarda de nit... |
15 setembre. Asilah
Asilah entre blancs i blaus, amagada dins la fortalesa.
 |
| Per veure-la en calma millor llevar-se d'hora |
A les 10h sortim cap a Essaouira, 687km, arribem cap a les 8 del vespre. El camí és bo, autopista fins el trencall cap a a Essaouira, però d'allà fins a trobar-la....era fosc i havien obres i molt mal senyalitzat, se'ns va fer molt llarg i feixuc.
En arribar un combinat de marisc als restaurants del port (350 dh) s'ha de regatejar fins i tot amb el que et posen. Dormim al parking del port ( 20dh).
 |
| dormint al parking de la muralla de Essaouira |
16 i 17 de setembre Essaouira
Despertem i ens trobem amb una Essaouira ennuvolada, ventada i empolsinada, amb un encant especial... Ara entenem per que se li diu la ciutat del vent. Directes a esmorzar a la pastisseria Driss, més que res com a curiositat, vam prendre te verd a la menta, amb el problema del gluten, ja havíem menjat les nostres pastes tot anant-hi.
Essaouira.....T'hi has de ficar per poder-la assaborir
Mercat del peix
Busquem amlou, una pasta boníssima per untar, demanem per el mercat qui en pot vendre. Es important que no ens donin gat per llebre, l'amlou que busquem és l'autèntic el que esta fet d'oli d'argan i ametlles torrades, però no el trobem i comprem el que està fet de cacauet ( el gat), també boníssim (60dh l'ampolla de litre i mig)
Pugem a la muralla per la porta de més fàcil accés, "Scala de la Ville"
Al port s'ha ha d'anar d'hora, nosaltres vam fer tard, ja estava tot descarregat. Però d'hora hi han els autocars que descarreguem la gent de les excursions.... poder encara vam tenir sort.
 |
| la platja d'Essaouira.... un desgavell d'olors, colors i sorolls |
 |
| una passejada cap algun lloc...en silenci... |
 |
| Hora baixa a l'Illa de Mogador |
Oli d'Argan És per mi un dels millors tresors autòctons d'aquesta terra. Cada vegada que vaig al Marroc en compro. El problema és que de vegades et poden vendre el que no és cosmètic o també barrejat amb altres olis. Si no teniu una certesa fiable del que compreu, espereu-vos a arribar a l'aeroport, un pot de 200cl val 12€. Nosaltres tornàvem amb barco. Estàvem a la regió dels argans i lo més propi que podíem fer era visitar una cooperativa. Aquestes empreses solen portar-les dones vídues i moltes vegades és l'únic mitjà de subsistència per la seva família.
 |
| dels pinyols surt l'ametlla que torren |
 |
| la premsen i en fan una pasta |
 |
| de la pasta en treuen l'oli i de la resta fan sabó |
 |
| degustació d'oli cru, d'amlou i mel |
Compra d'un litre d'oli d'argan cru per les amanides, tres ampolles d'argan cosmètic de 200cl, un potet d'amlou d'ametlles, una mascareta anti taques per la cara (que va de meravella), tota l'explicació del procés d'elaboració i demostració, la degustació dels productes i una propineta... tot plegat 75€.
18 de setembre Essaouuira Legzira Sidi-Ifni
Sortida d'Essaouira molt d'hora i marxem cap a Legzira (332km), el punt més sud on vam arribar i per a mi el destí més desitjat del viatge. El viatge és llarg i encara més si tornem a passar per el tram d'obres fins l'autopista.
Els paisatges son increïbles...
El restaurant és la carpa blanca que hi ha a la dreta de la foto. Tagin de kefta, olives i ou, tagin de peix, una ració de pastissets, te verd i un aigua gran........139 dh.
Objectiu complert som a la platja de Legzira !!!
Silenci i relax absolut... alguns banyistes, quatre turistes i les grans moles de pedra... INCREÏBLE
He d'escollir d'entre tantes fotos ...........
El poble més proper és Sidi-Ifin,quasi a tocar, antiga colònia del Sahara espanyol. Te un gran aparcament a la platja on poden aparcar les autocaravanes, situat també davant del mercat, sardines, fruita i algun plat cuinat. Nosaltres vam dormir al Càmping El Barco, que hi ha davant del mar, mes que càmping es un tros de terreny, sense parcel.les, justíssim, però teniem una finestra trencada i no teníem opció. ( 60dh ).
19 de Setembre Sidi-Ifni Taroudant Marrakech
Cap a Taroudant, a 250km de Sidi-Ifni. Ciutat envoltada de muralla vermellosa, també se li diu la petita Marrakech per la similitud que tenen les seves muralles.
Just davant de l'entrada a la muralla hi ha un gran aparcament per autobusos turístics, no deixen aparcar a les autocaravanes però vam aturar-nos just al costat de la policia i ens la van guardar. Tres horetes, just per dinar i un tomb per la kasbah. Dues tagin de pollastre a la llimona, una ampolla d'aigua i dos te, 250dh.
Lo bo que te de viatjar amb l'autocaravana és que pots decidir la direcció del teu viatge quan i on vulguis. Taroudant de fora ens va fer pensar tant amb Marrakech que no ens en vam poder estar, no va caldre rumiar gaire. A les 4'30 sortíem i a punt de sopar a la Plaça de Djemaa el Fna.
Un dels nostres reptes assolits, dormir amb la nostra autocaravana a Marrakech, però el que no vam preveure era que era dissabte, el tràfic increïble, vam trigar una hora a arribar a la plaça.
Marrakech te un pàrquin per autocaravanes, just darrere la Koutoubia, davant del cementiri (Jardins Sidi Mimoun) pernocta 20dh.
 |
| el parquing estava a petar |
 |
| entre la Koutoubia i el cementiri |
Va ser estupendo per que vam poder comprar coses que no pots comprar quan vas amb avió. Dues làmpares de peu triangulars de pergamí de mig metro d'alçada, a 130dh cada una. Un braser de fang per les tagins i a més olives, espècies, te verd, amlou d'ametlles.... Sempre vaig al mateix colmado, al carrer Derb Debbachi, has de travessar tota la plaça direcció el restaurant Chegrouni. És un colmado-drogueria i tots els productes estan etiquetats amb el preu.
20 de setembre Marrakech Oualidia
Arribem a Oualidia per una carretera costera. Els petits horts i camps de conreu arriben fins a tocar la sorra de la platja.
En arribar a la platja d'Oualidia, hi ha un aparcament a la dreta, és vigilat i s'hi pot pernoctar per 20dh. També corren per oferir-se a cuinar una tagin de peix que te la porten a l'autocaravana per sopar.... perquè no??? Tagin de dues orades, dues llagostetes... preu final 230dh.
Quan veuen que vas en autocaravana, el primer que fan és demanar-te si portes roba per donar-lis, tots van darrera. Nosaltres en portàvem tres caixes i les vam anar repartint durant tot el viatge.
La platja d'Oualidia fa una llacuna oberta al mar per dos llocs estrets que genera una corrent d'aigua important. Al mig de llacuna hi ha una petita illa.
Hi ha un tour que consisteix en llogar una barca com la que surt a la foto de dalt i et porten a la illa, allà et preparen el peix a la brasa, fent un foc a terra. És una història una mica complexa.... Tanques el preu i el peix que et volen preparar (dues orades i dues cabres), et demanen uns quants dirhams del total per anar a comprar el peix, que està a la platja del costat. Et deixen de fiança a la barca que et farà l'excursió. Quan tornen resulta que no hi ha cabra sinó "llagosteta".... no és el que havíem quedat, si no rondines ni t'emprenyes tot queda be i cap a la barca, però teníem una gana de Deu i no estàvem per tonteries, ens vam emprenyar i els ho vam fer notar. A la fi vam marxar cap a la illa amb una dotzena de navalles més i el preu mes ajustat. Tot plegat 100dh per la barca i 300 per el peix cuinat i servit en una safata de plàstic, sobre una caixa de musclos girada al revés, dos pans i dues aigües peques.... una turistada.
Quan ets a la platja que queda més a la dreta, on hi han les barques dels pescadors et venen a vendre peix i si vols te'l cuinen allà. Quasi millor això que la passejada amb barca.
Oualidia és coneguda per les seves ostres. En fer el tour per el voltant de la illa vam veure les gàbies mig submergides on les cultiven. Però en cap moment ens en van oferir per comprar.
El mercat del peix.... a la tarda. Curiós. El pescadors estirats a la sorra, fent-la petar entre ells i venent el peix.
Oualidia és un poble turístic, estan acostumats a veure estrangers i se les empesquen totes per treure el que puguin d'un forani. Així con per Legzira estàvem sols i al nostre aire, aquí t'empaiten una mica. Nosaltres vam triar-ne un i a ell li vam fer totes les compres, des de el kilo de gambes, a la platja, que encara bellugaven a 180dh, fins a la tagin de peix a la llimona que ens va portar a caseta.
Hora baixa... uns nens pescant un pop entre les roques
20 de setembre Oualidia Asilah
L'endemà marxàvem cap a Tànger i volíem estar a prop. Asilah està a uns 50kn de Tanger. Sabíem d'una platja que hi ha a prop d'Asilah, maca i solitària a l'època que estàvem. Va ser fàcil trobar-la ja que portavem un plano imprès des del Google Maps.
L'accés és complicat. Hi ha el camí que va per baix i el que va per dalt. Per autocaravana el millor és per el de baix, que és el de la dreta, l'altre té molta pendent a la tornada.
Està ple de xiringuitos amb les seves hamaques i parasols. Vam encarregar una tagin de peix i un altre de carn i al l'hora prevista, després de mandrejar tot el matí vam fer l'últim dinar a la costa atlàntica del Marroc.
Cal portar roba que no feu servir, en dúiem quatre caixes plegables. Anàvem repartint-la segons avançàvem en el viatge. Sempre a gent que creus que ho pugui necessitar més. A Oualídia tenen el vici de demanar-te'n a cada moment, saben que les autocaravanes tenen espai i ja donen per descomptat que en portes. També vam donar un pot d'antisèptic per curar a un nen d'una família molt pobre amés de menjar.
Cal parar atenció amb les rodes si és estiu o fa calor, les rodes de l'autocaravana s'han de desinflar una mica. Informeu-vos de quina presió han de tenir en calent. Nosaltres en vam punxar una. Vam ser ajudats per un grup de nois que passaven, pobres.....van quedar ben bruts i no van acceptar res per l'ajuda.
Mundial Assistència Carreteres des d'un telèfon mòbil a Marroc cal marcar (00) 05 22 974747
Acciona Transmediterranea, era la nostra companyia. Llàstima que ja no operin en aquest trajecte. Era l'únic que deixaven dormir a dins de l'autocaravana. Tinc entès que ara fan aquest tragecte Grimaldi Lines i GNV (Grandi Navi Velochi) i crec que aquests no deixen dormir ni arribar-t'hi.
Les autopistes del Marroc son estupendes, i quan més al sud baixes més be estan.
-Velocitat màxima es 120km, àrees de servei senyalitzades i peatges, per descomptat.
-Vam fer uns 2.600 km i vam pagar 661dh de peatge en tot el viatge, sempre que podíem agafàvem autopista ja que el viatge era llarg i teníem pocs dies.
-Gasoll consumit 1.875dh
Segui el recorregut del viatge a Google Maps
ohhhh quina gran ajuda Gemma. M'ha agradat molt. Prenc nota!!!
ResponEliminai quines fotos....
ResponElimina