13 de juny de 2013
La Gomera, pendents i barrancs separen els quatre pobles principals,
carreteres de muntanya els connecten
i el Garajonay, al vell mig de la illa, els contempla.
Anàvem a Hermígua, la part més humida i gris de l’illa.
Teníem llogada una petita caseta al minúscul poble de Lepe, Apartamento Los Telares en els tres dies que hi vam estar no vam poder veure ni el sol ni un cel blau en els nostres esmorzars en el petit jardinet que teníem, mal aguanyat !!!
Cada dia al matí cap al Parque de Garajonay, abans de les 10h era la millor hora per començar i poder gaudir de la boira.
Camins i dreceres que et porten a algun racó, alguna ermita, alguna font, algun mirador... o a enlloc, no cal un destí, tan sol anar fent ja n’hi ha prou.
Camins i dreceres que et porten a algun racó, alguna ermita, alguna font, algun mirador... o a enlloc, no cal un destí, tan sol anar fent ja n’hi ha prou.
Un dia vam dinar al Restaurant del Mirador, cap a la ruta del Cedro, crec que és l'únic restaurant que hi ha per els voltants.
Cap al mig dia ja sortia el sol i el paisatge es transforma.
Anàvem fent les diferents rutes dels mapes que et donen a qualsevol centre d’informació, o als hotels. Surten totes les rutes a fer i així és més fàcil organitzar les excursions ja que el parc és com un laberint.
En els centres d’informació del parc ens vam indicar les millors caminades i les més espectaculars.
Cap al mig dia ja sortia el sol i el paisatge es transforma.
Anàvem fent les diferents rutes dels mapes que et donen a qualsevol centre d’informació, o als hotels. Surten totes les rutes a fer i així és més fàcil organitzar les excursions ja que el parc és com un laberint.
En els centres d’informació del parc ens vam indicar les millors caminades i les més espectaculars.
Ens vam organitzar de manera que als matins fèiem excursió i després del dinar visitàvem l’illa.
Impressionant boscos de laurisilva i molsa.
Una font al mig del parc, en un dels recorregut, amb unes quantes taules per obrir la bossa del pic-nic
Pic-nic que compartim
Des d'un de tants miradors
Baixant cap a Valle Gran Rey passem per el Mirador de Cesar Manrique, dinar allà és tot un luxe.
Les vistes son impressionants, sembla que estiguis menjant en una cúpula de vidre sospesa damunt del penya segat.
El menú està molt be de preu, uns 11€, nosaltres vam fer el menú celíac que sortia per 15€.
I el cafetó a la terrassa...
Les vistes son impressionants, sembla que estiguis menjant en una cúpula de vidre sospesa damunt del penya segat.
El menú està molt be de preu, uns 11€, nosaltres vam fer el menú celíac que sortia per 15€.
I el cafetó a la terrassa...
Vam anar a buscar la Playa del Inglés, una cala maca, solitària, de còdols de pedra grossos i negres, amb un lleuger ambient nudista cap al fons, de rocs i onatge que fan una mica difícil l’entrada.
La platja del poble però era molt bruta
i vam anar a la Playa de Vueltas, de pedres grosses també però no tant onatge.
Laguna de Santiago és un poble petitet, coster i de pescadors, tot i que no s’ha de comparar amb els nostres entranyables i petites pobles de pescador de l’Empordà, no s’assemblen en res.
No és viu el peix de la mateixa manera, no hi ha llotja, no hi ha xarxes al sol ni l’ambient mariner que coneixem, però tenen el seu encant.
A la plaça del poble hi ha un gran lleuré.
No és viu el peix de la mateixa manera, no hi ha llotja, no hi ha xarxes al sol ni l’ambient mariner que coneixem, però tenen el seu encant.
A la plaça del poble hi ha un gran lleuré.
Una platja solitària i tranqil·la... La Playa del Medio, s'hi accedeix des de la Laguna de Santiago. Carretera estreta on val més no trobar-hi cap cotxe de cara.
Tornant de la platja dinen estupendament al Bar Terraza La Chalana, a l'Avinguda del Almirante Colon, a primera línia de mar, bon ambient, bon menjar i .....musica de Supertramp i Eric Clapton !!!
Un altre vista des del parc de Garajonay
Un mar de boira separen la Gomera de Tenerife...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada