9 de juny, diumenge.
Lloguem el cotxe a l’aeroport, no l’havíem reservat. De l’empresa Cicar no en quedaven. Vam haver de fer Hertzz però tampoc sortia malament el preu/cotxe (4 dies 69€).
Directes cap a Anaga, voliem fer treking però estava tot tant ple de gent fent el diumenge que decidim voltar-ho amb el cotxe.
Baixem cap a Taganana, i seguim fins la Playa de San Roque, unes cales rocoses de carretera estreta on s’apilen restaurants mariners encarats al mar. Hi dinem molt a gust un gran peixarràs per a dues persones amb les seves papas arrugas con mojo verde. Va sortir per uns 37€.
Enfilem amunt i anem a fer una becaineta a la platja de Las Teresitas. Una bonica platja llarga, de sorra blanca i palmeres, es fa estrany venint de Lanzarote.
Aquella nit la passem a Tejina, a unes casetes petites i noves, las casitas del cardon a 45€ la nit. La zona no te res d’especial, lo únic son les piscines naturals fetes a la roca.
10 de juny dilluns.
10 de juny dilluns.
Sortim de Tejina direcció el Valle de la Orotava. Passem per l’oficina de turísme de La Orotava per demanar info dels possibles recorreguts a peu per la zona. Decidim fer la Caldera. Un recorregut fàcil que en una hora s’ha completat però ens embranquem cap aquí i cap allà i de seguida se’ns fan les tres hores.
Al mig de la Caldera hi ha el Parque Recreativo que funciona com a oficina de turisme.
Els bosc és increïble, com tret d’un conte de Grim, arbres immensos, espesos, tupids, de les seves branques penja la barba de viejo, un liquen paràsit que com coto fluix esplomissat dona als arbres un caire fantasmagòric. Érem sols i l’espessa boira que ens envoltava encara ens hi feia sentir més.
Al mig de la Caldera hi ha el Parque Recreativo que funciona com a oficina de turisme.
Els bosc és increïble, com tret d’un conte de Grim, arbres immensos, espesos, tupids, de les seves branques penja la barba de viejo, un liquen paràsit que com coto fluix esplomissat dona als arbres un caire fantasmagòric. Érem sols i l’espessa boira que ens envoltava encara ens hi feia sentir més.
A llarg de la carretera hi ha varis llocs on aturar el cotxe i l’indicados de cada ruta.
A dalt de la caldera hi ha un restaurant de muntanya amb llar de foc encesa i menjar casolà on vam menjar molt be amanida i una bona truita de patates i julivert, era massa tard per algo guisat, ens va costar 16€ amb el seu got de vi i un aigua.
A dalt de la caldera hi ha un restaurant de muntanya amb llar de foc encesa i menjar casolà on vam menjar molt be amanida i una bona truita de patates i julivert, era massa tard per algo guisat, ens va costar 16€ amb el seu got de vi i un aigua.
Seguint la carretera que s’enfila del Valle de la Orotava
Passant per davant d'aquesta formació geològica tant curiosa.
Traspassem el mar de boira la nostra sorpresa de trobar un cel blau i radiant augmenta quan ens adonem que allà davant s’enfila el Teide.
Prenem mides i distàncies de la logística, on deixar el cotxe per pujar, si pujar amb telefèric i baixar a peu... El problema és que hi pujaríem el dia 13, el mateix que marxem cap a La Gomera i no és aconsellable deixar coses al cotxe, nosaltres portaríem les maletes a sobre.
Com que volem visitar altres cosses decidim de pujar i quedar-nos a dormir al refugi en un altre ocasió, ara ja sabem com fer-ho i organitzar-nos. No hi ha pressa, el Teide hi serà sempre.
Passant per davant d'aquesta formació geològica tant curiosa.
Traspassem el mar de boira la nostra sorpresa de trobar un cel blau i radiant augmenta quan ens adonem que allà davant s’enfila el Teide.
Prenem mides i distàncies de la logística, on deixar el cotxe per pujar, si pujar amb telefèric i baixar a peu... El problema és que hi pujaríem el dia 13, el mateix que marxem cap a La Gomera i no és aconsellable deixar coses al cotxe, nosaltres portaríem les maletes a sobre.
Com que volem visitar altres cosses decidim de pujar i quedar-nos a dormir al refugi en un altre ocasió, ara ja sabem com fer-ho i organitzar-nos. No hi ha pressa, el Teide hi serà sempre.
Prenem direcció Garrachico,al poble de El Genovés, hi ha una caseta rural Casa Ida on passarem les tres nits que ens queden a Tenerife. Hi arribem de nit.
La caseta és preciosa i tant ben decorada que recorda una d’aquelles cases que surten a les revistes de decoració. Ens surt a 65€ la nit, lo més car que hem fet en aquest viatge, però no vaig trobar res més que ens agradés.
11 de juny, dimarts
Avui farem el Barranco de Masca
Uns 20 km de distància amb un desnivell de 415 mts. Amb una estimació de 3h de baixada.
Logística d’aproximació:
Marxem sobre les 9h. S’ha de ser a Santiago del Teide a les 10’35 per prendre el bus que surt del costat de l’oficina de turisme.
Vam anar amb temps ja que a l’oficina ens vans reservar els bitllets per la barca de tornada.
Deixem el cotxe allà mateix i prenem el bus en direcció a Masca (no arriba a 4€ els dos), la carretera és de bai-xa-da amb totes les seves lletres.
La baixada per el barranc és de lo més maco que he vist en tota la illa i en moltes altres excursions que he fet a peu, és impressionant.
Amb un bon calçat, bastons i marxa constant ho vam fer amb dues hores i mitja.
Per el camí et trobes grups d’estrangers amb els seu guia que van parant per a recuperar l’alè i als ressagats. Els van anar avançant per poder anar al nostre ritme.
Parada i fonda en una bassa per prendre una mica de fruita i refrescar els peus.
Unes vistes espectaculars
Arriben a la platja i ens venen el bitllet per la barca per tornar a Los Gigantes, 10€ cada un.
Aquestes barques surten a les 15’30h, 16’3’h i 17’30h, després s’ha d’agafar la guagua número 462 ó 325 que surt a les 17’00h.
Ens havíem de quedar a la platja banyant-nos i menjar el que portavem fins les 15’30, però a les 14’00h sortia un barco i la vam aprofitar, això si... després del refrescant banyet al mar.
La pujada del port cap a la parada de les guagues és de 10 minuts a peu en pu-ja-da... Vam preferir agafar un taxi cap a Santiago del Teide per 17€.
Decidim no dinar a los Cristianos, massa turístic tot fins i tot els preus. Segons el taxista a Santiago del Teide hi ha restaurants de molt bon preu i qualitat i realment tenia raó. Dinem a El Patio (ctra general Santiago del Teide) una mica més avall de la oficina de turisme, Queso frito amb melmelada de poma i mojo verde, un peix tipus tonyina fresc i a la planxa, cerdo fresco adobado frito, i un postre, got de vi i aigua, 37€, no està mal oi?? Molt bo tot i molt adaptat a la nostra dieta sense gluten.
Anem a Playa de San Juan, amb el nostre cotxe aquest vegada, per comprar els bitllets del ferri per el dia 13 anar a la Gomera. Amb Fred Olsen ens sortien a 120€ des de casa (sense cotxe), des de l’agencia de viatges de Playa San Juan que es diu Santel i és al començament del passeig marítim ens surt els dos a 110€ (cotxe inclòs) i amb Naviera Armas 80€ els dos i el cotxe.
Bitllets en ma, tornem cap a casa a prepara el sopar, demà més...
12 de juny, dimecres
Bon dia... avui no anirem gaire lluny. Drago milenario Punta de Teno i piscines naturals.
A Icod de los Vinos s’hi troba aquest famos arbre, que no és un arbre sinó un arbust, és per això que te el seu mèrit. Direcció l’església del poble, hi ha un pàrquing sota la plaça. Per entrar al jardí on és el Drago s'ha de pagar però hi ha una vista molt bona des de la plaça de l’església i millor des d’una marquesina que hi ha al costat. Aquí no hi ha gaire més a fer.
Prenem la carretera que va per la costa fins a Punta de Teno, es fa estany la ruta ja que és la única que no fa pujades i baixades, en aquests voltants hi ha uns desnivells tant brutals... Però ja al final del recorregut, la carretera es comença a enfilar i a estrènyer, no patiu, poc a poc que l’arribada paga la pena.
Prenem la carretera que va per la costa fins a Punta de Teno, es fa estany la ruta ja que és la única que no fa pujades i baixades, en aquests voltants hi ha uns desnivells tant brutals... Però ja al final del recorregut, la carretera es comença a enfilar i a estrènyer, no patiu, poc a poc que l’arribada paga la pena.
Icot de los Vinos i la seva perifèria sols estar núvol i emboirat, però cap a Punta de Teno el cel és del blau més meravellós. Hi ha unes vistes increïbles i diminutes caletes arrecerades, entre la lava solidificada,on pots fer un banyet.
De tornada, la baixada et dona una vista espectacular, el desnivell, un camp de golf, el mar i el poble...tot junt fa una combinació de contrasts impactant. Just allà, cap al camp de golf, al costat de la piscina municipal volem anar a dinar, al restaurant El Burgado, del poble de Buenavista.
La terrassa es increïble i un peix fresc i de renom. Lapas a la planxa, amanida i cherna a la planxa, un peix de ració per a dos, un vi blanc de la regió (61€).
D’allà mateix surt un camí de ronda que volta tot el camp de golf, el contrast del verd del camp, amb el blau del mar i el fondo negre de les roques de la muntanya és espectacular. Tirem un trosset llarg enllà per acabar de passar la tarda i després anem cap a Buenavista per veure les piscines naturals del poble.
13 de juny, dijous.
La Cueva del Viento.
La Cueva del Viento.
A les 11 del matí teníem reservada la visita a La Cueva del Viento, reserven hores segons l’idioma. Telèfon reserves.... La visita dura dues hores i és bastant tècnica. La cova no és espectacular, no esperu trobar formacions impressionants, però per a qui agradi la geologia es molt interessant.
Dinem de camí cap a Los Cristianos ja que hem d’agafar el barco cap a La Gomera.
L’embarcament és una hora abans de zalpar, s’ha de canviar els bitllets de l’agència per els bitllets de la Naviera i fas cua dins del cotxe. Agafeu el que necessiteu per una hora de viatge, inclòs gersey, pot ser molt ventós i no es pot baixar al cotxe a buscar res.
Cap a la Gomeraaaa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada